Sí a la dignitat

M'emocionen les actituds valentes. Les d'aquelles persones que per sobre de tot saben reconèixer les injustícies i actuen per combatre-les.  

Diu el diccionari que DIGNITAT és "la qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se". En aquests temps, dignitat també és sinònim de valentia.

Coratge com el que ha demostrat el ja exalcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i altres cinc regidors del PSC que han decidit deixar el càrrec i el partit. Diuen alguns titulars que han estripat el carnet. Vull escriure amb el respecte que es mereixen i defugiré aquests artificis i només diré que, des d'aquesta humil tribuna, tot el meu suport a aquest adéu que no deu haver estat fàcil.

Dignitat també lligada a la greu situació que vivim a Catalunya per part del científic Romain Quidant i de l'enginyer Bernat Ollé que han renunciat al premi fundació princesa de Girona (ja sabeu que ja fa uns dies que no respecto les majúscules monàrquiques). I no només al premi sinó que tornaran els 10.000 euros que van rebre (al 2011 i al 2015, respectivament).

La dignitat també serveix per posar en evidència la deshonestedat d'altres. Ho ha fet l'Elle francès, que ha respost amb fermesa a la decisió de la revista Les Inrockuptibles de dedicar-li la portada al cantant Bertrand Cantat, assassí de l'actriu Marie Trintignant. La va matar a cops al 2003 i ara promociona nou disc. En l'editorial Au nom de Marie (En nom de Marie), el magazine dóna veu a totes les dones víctimes de la violència de gènere.

Per si algú no ho té clar: les dones som víctimes de la violència només pel fet de ser dones. I a sobre quan els fets es denuncien molts anys després patim una doble victimització: "Per què ho diu ara?" L'escandalós cas del productor de Hollywood, Harvey Weinstein, ho ha evidenciat. Sort que la dignitat de grans estrelles com Angelina Jolie està servint perquè les denúncies d'actrius menys conegudes no siguin menystingudes.

Ha quedat clar?

Em sembla també un acte de dignitat que Netflix hagi anunciat que cancel·la indefinidament House of Cards i tot el que tingui a veure amb l'actor protagonista, després que Kevin Spacey reconegués les acusacions d'assetjament sexual. Hi ha qui diu que és una estratègia publicitària. M'és igual, la meva simpatia ja se l'han guanyada per demostrar amb fets que l'abús no és un comportament acceptable.

I qui no té cap mena de dignitat (per moltes raons però només em referiré a una) és el ministre Zodio. Parlo de la carta de felicitació que va adreçar a policies i guàrdies civils per complir amb entusiasme l'ordre d'atonyinar votants. El que el fa doblement indigne, és que pressuposi que tots els allotjats en el vaixell de Piolín són heteros, estan casats i tenen descendència.

Hola ministre Zoido!
Sóc un "piolín" amb vocació Priscilla, reina del desert

Directament vull prendre'm un trankimazin després de llegir això: "Os agradezco a todos la fortaleza demostrada y a vuestras mujeres, hijos y padres quiero trasladarles mi cariño y afecto por su admirable compresión".

En definitiva, són temps greus i, ara mateix, el groc és el meu color...

El color de la dignitat!