Una víctima és sempre una víctima
Observo atònita els fets i els comentaris que s'estan succeint al voltant del judici per violació múltiple durant els Sanfermines del 2016.
Em sento aquests dies especialment victimitzada pel fet de ser dona.
Com a periodista, puc acceptar que, en un llenguatge estricte, els cinc acusats de la violació (coneguts com La Manada) són "presumptes" fins que no hagi una sentència. El que no puc acceptar, de cap manera, és qualificar de "suposada" la violació que denúncia la víctima, com malauradament estan fent molts mitjans de comunicació.
En un món que, jo qualificaria de "normal", el fet que aquests "presumptes" gravessin la violació i la difonguessin, així com l'existència de missatges de text on planegen violar a una dona durant la seva estada a Pamplona, serien proves suficients perquè ningú dubtés ni ningú s'atrevís a parlar de "suposada" violació.
Però, en un país anomenat Espanya, sembla que això no val. El jutge no ha acceptat ni aquests missatges de text ni tampoc les proves per una agressió prèvia a Pozoblanco. Mesos abans, els de La Manada també van gravar l'abús a una noia, jactant-se del que havien fet.
Pel que fa als set vídeos de la violació de Pamplona (sí, SET); els advocats defensors consideren que les gravacions només demostren una relació sexual perquè la víctima no mostra resistència. Perdó? Es repeteix el cas de Vitoria on la jutge li va etzibar a la dona: Però vostè ja va tancar bé les cames?
La defensa basa la seva estratègia en demostrar que el gang-bang (nom que rep una orgia en que una dona/home manté relacions sexuals amb diverses persones per torns) en un portal de Pamplona va ser consentit per la víctima perquè en els vídeos està callada i amb els ulls tancats.
 |
 |
| Exemple d'advocat fill de l'heteropatriarcat? |
L'ombra de culpabilitat sobre la víctima no acaba aquí. El tribunal sí que ha acceptat un informe de seguiment de la víctima que un dels "presumptes" va encarregar a un detectiu privat. I sembla que la noia va decidir ser resilient i intentar superar el trama viscut.
 |
| Tota la meva admiració per voler tirar endavant |
Dolenta! O et tanques en una cova o et suïcides però no intentis fer vida normal perquè això vol dir que volies el gang-bang. Així que, al judici, la víctima va haver de suportar que li preguntessin: "¿Cómo podía colgar esas fotos en Facebook si tan traumada estaba?". Vomitiu...
Posar en dubte la moralitat de la víctima és sempre una estratègia recurrent en els casos de violació i de violència contra les dones, en general. El dia dels fets, la jove va anar de festa, es va emborratxar, es va donar un pico amb un dels "presumptes" i, per tant, segons l'heteropatriarcat, no la van violar. Segur que va denunciar perquè no es van casar amb ella, no te jode!
No senyors! Pots ser una fiestera, beure com una cosaca, morrejar-te a torn i a dret i, això, no significa que vulguis sexe ni amb un ni molt menys amb cinc tios.
Com molt bé ha dit aquests dies l'escriptora Almudena Grandes: "La violación es un delito. Violar a una prostituta, a una mujer promiscua, a una noctámbula, a una alcohólica, a una drogadicta, a una mendiga, no es ni más ni menos grave que violar a una virgen adolescente de misa diaria o a la propia esposa dentro del matrimonio, porque todas las violaciones son uno y el mismo delito".
Així que José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero, Ángel Boza i Antonio Manuel Guerrero: Una víctima és sempre una víctima. I un NO és sempre NO. I això va també per a tots els altres (sigueu homes o dones) que no us auto-anomeneu La Manada però en sou membres gràcies a les vostres conductes (encara que només siguin de justificació de comportaments com els dels "presumptes").
