Sèries que em posen (i els seus protagonistes també!)

Confesso que sóc sèrie-addicta. I també confesso que si una bona trama s'acompanya d'uns protagonistes potents (en tots els sentits), ja em tenen guanyada per unes quantes temporades.  

VIKINGS

Fa uns mesos, no sabia el que era el Valhalla i ni falta que em feia. Però gràcies a Ragnar, Rollo i algun altre víking més, em sé de memòria tota la mitologia nòrdica.

La primera temporada costa una mica perquè hi ha molts moments què sembla que estàs fent un curs exprés de Loki, Freia i tots els Déus i creences escandinaves. La segona i la tercera són, simplement, fantàstiques (no faré cap spoiler). La quarta temporada (que es divideix en dues parts) decau però... no l'he deixat de veure.

Tot i no ser una sèrie rodona, té un argument complex i trepidant, amb unes trames i personatges secundaris excel·lents. Alguna altra raó per veure-la? Les escenes del meu adorat Rollo lluitant a abdominal descobert! (A la quarta comencen a vestir-lo i la cosa perd emoció i, com us deia, decau).

Menció a banda per Lagertha. Ella em posa tant que jo en la meva pròxima vida vull ser una vikinga de armas tomar. Sense oblidar que Vikings, amigues i amics, és una sèrie feminista que ens mostra com el paper de la dona en els pobles víkings estava ja, en aquella època, a anys llum dels altres (i així comprenem millor perquè Islàndia és Islàndia).

SONS OF ANARCHY

La vida d'un club de motoristes, així, de bones a primeres, no em deia res. Però després de moltes i variades recomanacions vaig decidir donar-li una oportunitat a Sons of Anarchy.

Tot i que fa anys que es va estrenar, fa poc que em vaig posar a mirar-la. I sorpresa doble! Com ja m'havien dit és una sèrie molt interessant amb històries, diàlegs i personatges que t'enganxen des del primer moment.

Un exemple? En un dels primers episodis fan una reflexió sobre l'anarquisme vinculat al concepte de llibertat: "L'autèntica llibertat requereix sacrifici i dolor. La majoria creu que vol llibertat. En realitat, volen els lligams de l'ordre, les lleis i el materialisme, L'única llibertat que volen és la d'estar còmodes". TOMA YA!

La segona sorpresa va ser el protagonista, l'actor Charlie Hunnam (o "Vull un home anomenat Jax!"). No sabia si la sèrie estava ambientada en un poblet de Califòrnia o m'havia teletransportat al Valhalla... Senyors de Vikings fitxin a Charlie que Sons of Anarchy va acabar al 2014!!!

THE FALL

El personatge de Christian Grey em fa un repelús que ni us ho explico. Però The Fall em va fer descobrir a un Jamie Dornan diferent. Aquí sí, totalment fosc i profundament atractiu.

Com a bona aficionada a les sèries de suspens, The Fall tenia tots els ingredients per enganxar-me. I ho va aconseguir des del primer capítol, tot i la ganyota que vaig fer quan en els títols de crèdit vaig veure el nom de Jamie Dornan.

Però aviat, Mister Grey em va demostrar que és tan bon actor com "buenorro". Ell és una peça clau en l'engranatge d'una sèrie típica del gènere. L'altra element indispensable és Gillian Anderson (a qui tots recordem com l'agent Scully d'Expedient X). A The Fall és una dona poderosa i fabulosa que també em posa molt.

No passarà a la història del suspens però The Fall es deixa més que veure. No et convida a jugar als detectius -des del primer moment desvetlla qui és l'assassí en sèrie-, però t'endinsa en una història (en molts moments terrorífica) i uns personatges complexos que t'atrapen. Endevineu qui és el dolent?

THE TUDORS 

Una sèrie històrica de factura impecable amb un protagonista sòrdid i un secundari per sospirar llarg i profundament.

La història d'Enric VIII té un guió que ja els agradaria haver imaginat a tots els show runners del món. Però això no treu mèrit al creador d'aquest obra mestra de la petita pantalla: Michael Hirst, que després es va aventurar amb Vikings (Per què tot em porta a Vikings?)

La sèrie va rebre crítiques per algunes llicències històriques del guió i per l'aparença dels personatges. El cert és que hi ha més de 7 diferències entre l'Enric VIII de veritat i l'actor Jonathan Rhys Myers.

Però, llicències a banda, és una molt bona sèrie i molt entretinguda. A més, és una autèntica delícia per als ulls. Almenys per als meus, que van quedar completament seduïts per l'erotisme que desprèn la fosca mirada del Jonathan (això és un homenatge a Los Morancos, que consti).

I per si amb ell no en teníem prou, un dels secundaris més principals dels Tudor és un guapíssim de manual: Henry Cavill (potser el coneixeu com el nou Superman). 

Casualitat o no, aquestes sèries que em posen també tenen uns personatges femenins molt potents. En el cas dels Tudor, és indiscutible el paper de Natalie Dormer com Anna Bolena. Una pena que li tallessin el cap a la segona temporada. Jo m'hagués permès una llicència històrica més perquè aquest animal escènic i de mirada eròtica com el Jonathan (quina parella!!!) estigués viva durant tota la sèrie.

Per cert, com sembla que el fil conductor d'aquest post és Vikings, doncs us informo que el Jonathan apareixerà en la cinquena temporada de les aventures nòrdiques (mare meva quin planter!).

GAME OF THRONES

En els últims anys és la sèrie amb majúscules. Mirant els capítols amb el mateix ritme que els estrenen a l'HBO i comentant fins a l'últim detall en múltiples grups de WhatsApp!

Només tinc un amic a qui no li agrada Game of Thrones (com que me l'estimo, no li he retirat la paraula). I no ho entenc. Sinó li interessa la temàtica doncs ell, a qui li agraden els homes com a mi, podria enganxar-se a la sèrie ni que fos per alguns dels exemplars masculins que hi apareixen.

El meu triumvirat és aquest (i tindreu alguna sorpresa):

Dos dels escollits són de manual: Jaime Lannister (Nikolaj Carter-Waldau) i Jon Snow (Kit Harington). Un ros i un de bru, que en la varietat està el gust. Però, heu de reconèixer que cap dels dos té el sex-appeal de Tyrion Lannister (Peter Dinklage). Fa uns dies, llegia una article on asseguraven que l'atracció més a llarg termini ens la produeix la intel·ligència. Doncs com a mostra, un diàleg:

La fortalesa i brillantor dels personatges femenins de Game of Thrones (i no penseu únicament en la meva adorada Khaleesi) es mereix un altre post. Potser l'escric quan el "Winter" torni a venir: el 16 de juliol. Ja falta menys!