La cara B de Dirty Dancing

Fa 30 anys de l'estrena d'aquesta “comedieta romàntica per a noietes adolescents” on es tracta l'avortament lliure, el sexe perquè sí, l'admiració al cos masculí... Una oda a la llibertat!

Un dels meus somnis secrets (que ara mateix deixa de ser-ho) és ser la "Baby” de Ryan Gosling i fer la versió segle XXI del salt del ball final de Dirty Dancing.

El personatge de Gosling reconeixia a la peli Crazy, Stupid, Love que amb aquest ball rematava les seves conquestes. Per què? La resposta a aquesta gran pregunta és una altra pregunta: Quina dona no ha volgut ser Baby, la protagonista de Dirty Dancing?

Crec que fins i tot Paula Echevarría (que només és persona i no feminista) aixecaria la mà... I és que darrera de la suposada trama noña de Dirty Dancing hi ha tot un al·legat feminista.

I no ho dic jo sinó que ho explica la seva guionista. La tal Eleanor Bergstein ha confessat que els productors van voler eliminar la trama de l'avortament de Penny (l'amiga del prota cachas). Però, com que la història no s'entenia sense aquest element, s'ho van haver d'empassar en plena era Reagan als USA (Ups!).

Últimament, qui més ha fet per erigir definitivament Dirty Dancing com “una de les grans pel·lícules feministes de tots els temps”, és la periodista Hadley Freeman. Aquesta columnista de The Guardian ha titulat el seu llibre sobre cinema dels 80 "The time of my life”. Us sona d'alguna cosa?

Freeman ho té clar, i jo subscric totalment el que diu: A Dirty Dancing, ni l'avortament ni el sexe es mostren com a reprovables. La protagonista no jutja a Penny per avortar, l'ajuda.

Baby tampoc es jutja pels fogots que sent cada cop que veu a Johnny. Bàsicament, s'apropa a ell i se l'acaba tirant. I sense cap intenció de happing ending, només happy moment.

Dirty Dancing també ens va omplir d'esperança: no cal un físic extraordinari per lligar amb el macarra més hot del lugar...És qüestió d'actitud i, després, a gaudir-lo amb alegria!

Encara que sigui molt partidària d'allò que deia John Waters: “Si vas a casa d'algú i no té llibres, no te'l follis”... M'agraden les excepcions que confirmen la regla. Deu ser l'esperit Baby!

També continua sent una peli molt moderna. Molt més que altres films pretesament avançats com Juno.

I a més de ser moderna i feminista, Dirty Dancing és femenina. I això, no és un problema, oi?