Arrenca't un somriure (i fes tot allò que et fa feliç)

Quan l'actualitat ens colpeja d'una manera tan brutal i directa, no ens queda cap altre remei que refugiar-nos en les coses boniques. Fem allò que ens fa feliços!

En aquest pròxims dies de tornada de vacances, uns dels temes de conversa serà que feies el 17 d'agost, Durant setmanes, mesos i anys serà una data que no ens deixarà indiferent perquè el fet que atemptats com els de Barcelona i Cambrils ens toquin de prop, ens enfronten a la fragilitat de la vida. 

Com ho fan les malalties, les pèrdues inesperades. Us proposo que, a banda de comentar on éreu, com us vau assabentar, que vau sentir..., introduïu un nou tema de conversa: aquelles coses del dia a dia que us arrenquen un somriure. Aquí va un modest i personal llistat:

EL MEU NEBOT
No hi ha res com l'efecte simpàtic d'un somriure. I encara més, si el somriure prové d'una personeta a qui t'estimes amb bogeria i que desprèn aquella llum tan especial que dóna la innocència de la infantesa. Una innocència que recupero quan "pillo" un gronxador al parc.

LES ABRAÇADES
Tenen un efecte absolutament terapèutic. En moments durs, t'aporten l'escalf que necessites. I en moments d'eufòria, és un multiplicador de l'energia.

UN BON LLIBRE
Deixar-se absorbir per una història ja sigui en forma de novel·la, poesia, pel·lícula, sèrie de televisió, musica, pintura... Totes les arts estan incloses. De vegades, també t'arrenquen llàgrimes que, per cert, són tan terapèutiques com les abraçades.

LES FRASES ENGINYOSES
Les puc llegir en una piulada de La Vecina Rubia, o escoltar-les d'un amic o company de feina. I no m'oblido del hit d'aquests dies: "Bueno, pues molt bé, pues adiós". De vegades, no només m'arrenquen un somriure, directament em pixo.

UNA COPA DE VI
A ser possible negre. Quan estàs sola i prepares el sopar o escoltes música. En companyia, ja sigui durant un àpat o fent directament uns drinkings. I qui diu una copa de vi, també diu un gintònic, un whisky o, últimament, un xupito de vodka.

ELS LLOCS CUQUIS
No cal que la decoració sigui de purpurina però s'agraeix passar part del teu temps en llocs que et fan sentir a gust. Reivindico el "cuquisme" en restaurants, places, hotels i, també, perquè no, a les oficines. Les start-ups en saben molt d'això últim... i la resta n'haurien de prendre nota.

LES SOBRETAULES
Poden ser després d'esmorzar, fer el vermut, dinar, berenar o sopar. Quan el temps passa sense adonar-te'n perquè la conversa mereix molt la pena. I fins i tot, es deixa caure algú inesperat...

LES LLIBRETES PER ESTRENAR
En sóc addicta. M'agraden tant les pàgines en blanc de les llibretes cuquis que les deixo així, sense estrenar, com si fossin relíquies a les prestatgeries de casa.

BALLAR
Això, directament, és "mano de santo". Fins i tot, quan més que un ball és una dansa de "pato mareao" com la meva classe de zumba.

I, sobretot, COMPARTIR...perquè, sense descuidar l'espai personal, hi ha bons moments i experiències que en companyia de les persones adequades es multipliquen fins l'infinit.

Així que davant de la nostra fragilitat, arrenquem-nos somriures diaris.

Com em van dir una vegada: "Hi ha persones tan generoses que moren perquè la resta prenguem consciència de la vida".

I afegeixo un altre consell d'una altra persona corrent, no per això menys sàvia: "Els ionquis de la vida ens xutem existència".