El Hygge, el Fika i altres filosofies del nord
Després d'investigar aquests formes de benestar arribo a una conclusió. Ja acostumaré al mascle víking a les filosofies llatines de relax. Més pronunciables i plaents!
Com a bones/bons seguidores/seguidors del blog sabeu del meu entusiasme per les terres víkings (i no m'he oblidat de concordar el femení, que ho he mirat al diccionari). Però crec que hi ha certs costums que no estan fets per a una mediterrània com jo.
Em refereixo concretament a aquestes filosofies del Hygge, el Fika, el Koselig... que la teoria del benestar la compro immediatament però la pràctica potser se'm fa una mica més difícil.
La definició del Hygge danès és la següent: "Seure davant la xemeneia (tinc un apartament minúscul sense xemeneia, of course) en una nit freda, amb un jersei gruixut de llana (sóc al·lèrgica), bevent un vi calent amb sucre i espècies (no li penso fer això a un Priorat o qualsevol altra DO), i acaronant el teu gos (no tinc ni espai ni temps per mascotes)".
I ara em direu no siguis negativa. D'acord! Busco altres maneres de ser Hygge i trobo "menjar galetes de canyella fetes a casa". I recordo a la gran Carrie Bradshaw dient que ella el seu forn NOMÉS l'utilitzava per guardar sabates. Jo no arribo a tant perquè confesso que hi escalfo alguna pizza!
Descartada l'opció danesa, vaig a explorar el Fika de Suècia, que és l'art de la pausa sueca per fer el cafè. Això ja pinta una mica millor. Consisteix en prendre's a mig matí i a mitja tarda (són dues pauses obligatòries) un cafè (o una infusió que també inclouen l'opció sense cafeïna), acompanyat per menjar dolç (jo prefereixo entrepà) i en bona companyia (això sempre que no és qüestió d'indigestar-se).
Pinta bé, però apareixen els meus primers dubtes: no és l'esmorzar i el berenar de tota la vida? Però els gurus del tema diuen que no. I aleshores?
Sembla que és condició indispensable buscar un lloc bonic que ens permeti la desconnexió. I arribats a aquest punt penso que aquests gurus donen per fet que a Catalunya tenim uns "baretos" horribles.
O potser el secret és la bona companyia que seria, en el meu cas, la d'un suec? Interessant però no ho acabo de veure clar (malgrat la miradeta de l'Alexander Skarsgård).
Passem pàgina i arribem al Koselig noruec que és sinònim de sentir-se bé. Ingredients: espelmes (m'encanten), bona música (mai falta a la meva vida), colors càlids (s'accepta el gris de to agradable?), xemeneia (que pesats són aquests víkings amb el foc), bon menjar comprat o portat per altres (res de cuinar, perfecte), vi sense escalfar (molt bé), i gent que t'agrada (només faltaria).
I el millor ingredient, l'he deixat pel final: petar la xerrada una mica ebris (sublim!!!).
Definitivament, puc apuntar-me al Koselig. I un altre, no nòrdic, però de terres llunyanes i difícils de pronunciar és el Gemühidkeit alemany. Definició simple, que els teutons van al gra: bon àpat, companyia i beguda. Compro!
