Una violació és una violació, no un abús
El tribunal no veu delicte de violació perquè la víctima de La Manada va decidir mantenir-se amb vida i no córrer el mateix destí que Diana Quer.
Fa uns mesos escrivia sobre la repugnància que em provocava el judici per violació múltiple als Sanfermines del 2016. Una vegada escoltada, llegida i analitzada la sentència, ara em sento directament menyspreada per un sistema judicial que no em representa. Senyors (i senyora) que han jutjat el cas La Manada: una violació és una violació, no un abús.
El Codi Penal ho diu ben clar. Quan hi ha violència i intimidació és una agressió sexual i amb penetració és una violació.
Per tant, el que José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero, Ángel Boza i Antonio Manuel Guerrero li van fer a una jove de 18 anys el 7 de juliol de 2016 és UNA VIOLACIÓ. Sí en majúscules i negreta!
Que la sentència de l'Audiència Provincial de Navarra consideri que aquella matinada a Pamplona no va haver-hi ni violència ni intimidació podria semblar un acudit de mal gust.
Però no ho és perquè quan les víctimes s'oposen als agressors, "los golpes los empujones y los desgarros" que demanen aquests magistrats es transformen en mort. En cadàvers com el de Diana Quer, qui mai tindrà una sentència justa.
Injustícia espanyola i heteropatriarcal, que us quedi clar que la víctima de La Manada va adoptar "una actitud de sometimiento y pasividad" per sobreviure. Per poder refer una vida que les defenses van utilitzar en contra seva durant tot el judici.
I sembla que el missatge -de no la violaron, estaba disfrutando- va convèncer a un dels il·lustríssims membres del tribunal (sí, aquesta penya de masclistes són il·lustríssims). L'individu ha tingut els sants collons d'emetre un vot particular i demanar l'absolució dels cinc violadors de La Manada.
Durant el judici, l'il·lustríssim Ricardo Javier González va escoltar de veu de la víctima que durant la violació estava amb ells ulls tancats i pensant en que s'acabés. Una expressió molt clara de sexe consentit (ironia). Però, en aquell moment, l'home devia tenir un tap a l'oïda o alguna cosa així. Això, o com li deu agradar a aquest il·lustríssim posar en el cercador lo del gang-bang.
Els altres dos il·lustríssims, José Francisco Cobo i Raquel Fernandino, demanen violència explícita i intimidació real. I, en aquest punt, pregunto: quan cinc tios fornits et tanquen en un portal i et penetren sense condó per terra, mar i aire mentre et graven amb el mòbil, què és? Això, no és violència i intimidació? És un capítol de La casa de la pradera?
També es consideren fets provats que els violadors "tirando de la denunciante" la van fer entrar al portal però "sin violencia". Mare meva, què tirin de tu no és violència? I, un cop a dins de l'edifici, li van dir "calla" però, ep, sense intimidació ja que era "para que guardara silencio".
Si pressuposo que a l'il·lustríssim del vot particular li va el porno d'orgies dures, a aquests altres dos entenc que el gore és el seu gènere predilecte. Si no, de veritat, no ho entenc.
El despropòsit no acaba aquí. Corregeixo. La infàmia no acaba aquí. En la descripció detallada dels vídeos, els il·lustríssims aprecien "rictus ausente" y "ojos cerrados" durant tota la violació, i mai veuen "ni gesto ni muestra" d'iniciativa sexual per part de la víctima. Violació, doncs.
Doncs no. Resulta que els il·lustríssims han tingut en compte que "tenía un nivel de influenciamiento por el alcohol". Ja ho tenim de nou: si ets una fiestera i beus com una cosaca, amb una mica de sort abusen de tu. Mai et violen. Aquesta tipificació penal no te la mereixes per fresca.
La infàmia continua. Reprodueixo la frase sencera on jutgen el caràcter de la víctima. "La personalidad de la denunciante se caracteriza por ser animada, espontánea y atrevida; le suele agradar iniciar contactos interpersonales. Tiende a ser menos controlada y, por ello, a incurrir en más fallos o errores". Resum: la van violar (o abusar, segons ells) perquè és una fresca descontrolada, que la caga sovint.
Només us dic: dones i homes feministes tenim una lluita llarga i molt dura per endavant.
L'hetereopatriarcat és poderós i té un sistema judicial al seu servei.
Això no ens ha de fer defallir, al contrari: coratge, amigues i amics, coratge!
