Carta a la persona-no feminista Paula Echevarría

Aquest post és un exorcisme contra les frases sense sentit de Paula Echevarría i altres dones mediàtiques que no tenen ni idea de feminisme. 

M'havia autodiagnosticat un trastorn obsessiu cap a una frase pronunciada per Paula Echevarría, quan van aparèixer declaracions clons!!! Espero que després d'aquestes línies no tornin a pujar-me les pulsacions quan pensi en la frase: “No sóc masclista ni feminista, davant de tot som persones”. La va pronunciar, la susodicha, Paula Echevarría.... 

No dissimulis, sí, parlo de tu

I setmanes després una altra actriu espanyola va voler fer-li la competència en aquesta cursa de despropòsits: Blanca Suárez. Això sí d'una manera més suau, alegrant-se que el feminisme sigui una moda: "És una moda, crec que ara mateix, fins i tot, fem samarretes".

Mare meva, sort que a la mateixa frase ho arreglava una mica: "Està molt bé que cobri força" perquè "encara que s'ha avançat molt, no s'ha acabat de resoldre". Però, vaja, el missatge que queda és que el FEMINISME és una moda, com els shorts o les plataformes.

Però torno a Pau Eche (com ella mateixa es bateja a Instagram). Pau Eche considera que els extrems mai no són bons. Estimada, el contrari de MASCLISME no és FEMINISME (Disculpeu per l'ús de les majúscules però aquest és un exorcisme violent).

El feminisme es defineix com el "moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home". Mentre que el masclisme és "l'actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones". Ho pilles carinyet?

Com a bona persona que, de vegades, intento ser, en un primer moment vaig voler pensar que la frase estava treta de context i que Paula estava fent un exercici de creativitat. Però no, el comentari es completava així: “Crec que han sigut molts anys de lluita on ha estat molt necessari el feminisme però, arribats a aquest punt, crec que no tenim res a demostrar, que ja tothom sap que som autosuficients. Bé, excepte en casos excepcionals”.

Per això ella reclama la igualtat salarial entre actors i actrius, o el mateix dia defensa que “les princeses” poden estar molt bé soles...

El més paradoxal és que aquesta frase la va dir en un acte d'una campanya publicitària anomenada Smart girl. La devien escollir perquè té un smartphone dels patrocinadors (no diré qui són, sempre us quedarà Google) o un cotxe de la marca Smart perquè no crec que sigui per la qualitat de les seves neurones.

I que consti que no m'agrada criticar la ignorància, en tot cas combatre-la. La meva inclosa. Però Paula i altres dones, com la Suárez, i homes parlen del feminisme quan no en tenen ni idea (o no en volen tenir). Oi, que no es posen a comentar les aportacions de la física quàntica?

Però hi ha temes cuñao sobre els que tothom es veu amb cor d'opinar i, sobretot, de pontificar. I el feminisme, n'és un. I no perquè sigui fàcil, sinó perquè ataca les bases de la cultura i la societat en la que vivim: l'hetereopatriarcat (el nom, ja veieu, és de la mateixa família que el de procrastinar).

Però això dóna per, com a mínim, un altre post sencer d'aquells que incendien passions confrontades.