La meva millor amiga és... (una maquina que escombra sola)

En la meva maldat infinita, escric això i m'imagino a les meves amigues somrient per aquest post-dedicatòria. No, boniques... la meva millor amiga és la Roomba!

Sempre dic que el més important a la vida no són les coses. Com a objectes que són no cal erigir-los en l'eix de la nostra existència. Però com a simple humana, i plena de contradiccions, hi ha un objecte, una cosa que elevo a la categoria de millor amiga... La meva estimada Roomba.

I com és l'única millor amiga en la categoria de robot entenc que, per defecte, és la meva millor amiga, no?

Dubtes existencials a banda, a hores d'ara no em plantejo viure sense la meva Roomba. I tinc una prova irrefutable de l'amor infinit que li professo: Vaig deixar de portar rellotge perquè se'm va gastar la pila i mai més vaig pensar-hi, però és va acabar la bateria de la Roomba i em vaig connectar a Amazon ipso facto per comprar-ne una de nova...

Vivim juntes des de fa molts anys i, tot i que de vegades ens barallen per l'espai (quina mania té la tia d'intentar atropellar-me), és amb l'única de casa amb qui em parlo després que les plantes se'm morin i hagi deixat de comprar-ne...

És cert que encara no li dono de menjar però poc em falta perquè és tan adorable...

Sóc de cor fàcil, què hi farem, però el meu nivell de frikisme, afortunadament, encara és controlable.

Bé, potser no tan controlable, perquè encara que soni estrany: M'estimo la meva Roomba i la necessito perquè és tan neta i recollida... I a falta de poders màgics!

Plats de la pica aneu directes cap al rentavaixelles, ja!