No és bo seguir l'actualitat!

Comença un nou any, ple de desitjos i bones intencions. Agafes el mòbil i... patapam! Un repàs a les notícies i ja n'hi ha prou perquè t'aixafin l'optimisme. 

Hi ha merdes que ni amb el nou any canvien, com els comentaris hetereopatriarcals de la penya que corre pel món.... A tota velocitat ho fa el pilot de F1, Lewis Hamilton, que escriu poca-soltades del tipus: "Els nens (mascles, of course) no es posen vestits de princesa". I tampoc ploren, tros d'intel·lectual...

Qui té fama d'intel·lectual però no sé si ens el creiem massa és el cantant d'U2. Per definir la mala salut del panorama musical actual no se li acut res més que dir que "la música s'ha tornat molt femenina".

Per intentar arreglar-ho afegeix que això té "algunes coses bones". Gràcies maco per no demonitzar-nos completament. Però que, en definitiva, la fúria dels homes (mascles, un altre cop) necessita "guitarres i rock and roll".

Doncs res vaig a posar-me Metallica a veure si trec la fúria que em provoquen els capullos com ell.

I mentre el menyspreu cap a tot allò femení es succeeix, els investigadors van trobar el cadàver de Diana Quer, assassinada per resistir-se a una violació. Més d'un any de patiment d'una família que es va veure exposada al focus mediàtic de la porqueria.

Com a periodista sento una profunda vergonya de certs espècimens de la professió. Hi dedicaré un post específic perquè tinc molt a dir...

Ara em concentraré en M. Rajoy (àlies ¿Quién es ese hombre?) i la seva piulada: "Mi afecto, solidaridad y apoyo a la familia de Diana Quer y a las de tantos como desgraciadamente pasan por este trágico final tras la pérdida de un hijo".

A veure, no és una pèrdua és un ASSASSINAT i no és un fill és una FILLA i, precisament, per ser dona l'han matat. Perquè el tràgic final té un nom i és VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Ha quedat clar!

A banda de contractar algú que li escrigui les piulades correctament, fora bo que el senyor Rajoy aprovi els 200 milions euros per al pacte contra la violència de gènere. El PP hi va votar a favor però a l'hora d'acoquinar la pasta, res de res. No troben els sobres!

Per sort, tenim a la Pedroche i les seves transparències per portar el feminisme a les masses...

¡Y una vez al año, también feminista!

Només diré que comparteixo completament que les dones ens podem vestir com vulguem... El problema és que vivim en una societat heteropatriarcal en què cal picar molta pedra i fer-ho cada dia per crear una cultura de l'equitat, lluny de la identificació de la dona com a objecte sexual.

I, malauradament, la Pedroche (a qui m'encantaria tenir com a companya de lluita) no es caracteritza per anar doblegant els barrots que ens impedeixen avançar cap a la igualtat.

El nou any també ens ha saludat amb la pujada de la llum i del gas perquè les companyies continuïn exhibint beneficis multimilionaris.

Hi ha grans protestes al carrer? S'ha encès la xarxa? Nooooo... Hem gastat les energies carregant-nos la cavalcada de Reis amb trans inclòs.

De la resta de notícies que m'alteren (com les de la situació catalana), he decidit que avui no en parlo. Tot i que podria continuar fins a l'infinit... Ja ho dic: No és bo seguir l'actualitat!